SINARIS, LA PLAÇA DE LES ACÀCIES és la història de tres personatges de la placeta: Jacint, un personatge esquifit que ha d'enfrontar-se a la seua homosexualitat des de la repressió religiosa; Cristina, una jove que fa cap a Madrid a estudiar Belles Arts i que s'hi troba amb don Narcís, d'origen mallorquí, un financer que acabarà convertint-la en la seua amant; i Lluís, un jove professor que lluitarà contra la Dictadura. Però els avatars els duran als tres a situacions límit, com el cas de Cristina, després que va quedar embarassada de don Jacint, mentre que el fill d'aquest no podia tenir descendència... O el de Jacint, acusat d'agressió sexual a un dels seus alumnes. Una novel·la que no perd l'interés en cap de les seues 170 pàgines. A disposició de les editorials. Heus-ne un tast:


"Tu, Cristina, que poc t'imaginaves com canviaria la teua vida quan la marquesa de Biárriz, que t'havia pres un gran afecte, t'invità a sortir amb ella, un cop passat un temps, a fi de traure't de damunt la pena que et captenia. Un dia et portà a sopar en un dels millors restaurants, i un altre vau fer cap a la millor sala de varietats: El Bataclán. Ací coneixeràs la millor gent de Madrid i, si ja comences a ser coneguda com a pintora, no es podrà comparar amb les relacions que podràs trobar-hi, et va assegurar. El Bataclán tenia justa fama d'acollir la gent més rica i noble de Madrid. Era visitat, efectivament, per la noblesa, per militarots, per banquers i grans empresaris. Durant la vetllada, la teua bellesa no va passar desaperbuda a un dels homes més rics del moment: el mallorquí don Narcís Ponç, un home madur, educat i distingit; un financer que havia fet una immensa fortuna de jove com a contrabandista, fet que motivà que fóra empresonat quan la II República, a més d'haver col·laborat amb la Dictadura de Primo de Rivera. Després que es fugà de la presó, va finançar més tard la sublevació franquista, Ara era un protegit i aliat del Règim. És clar que, llavors, tu ho ignoraves, com has ignorat durant tota la teua vida que, en connivència amb el govern britànic, va ser l'encarregat de subornar i finançar un grapat de generals disposats a fer fora Franco si gosava entrar en la II Guerra Mundial...
Don Narcís es va acostar a la taula, saludà la marquesa i li demanà que et presentés. La marquesa, tot i que don Narcís estava casat, sabia que la seua amistat et seria de gran ajuda, que no podies escollir millor protector i possible amant si aconseguies els seus favors. Es va interessar per tu, la teua procedència, la teua professió, i li féu molta gràcia sentir expressar-te breument en el dolç accent valencià, com ell el qualificà, quan va saber que eres natural de Vilademar. Hi han atracat vaixells meus, et va dir. Després d'aquell primer encontre, la marquesa encara t'acompanyà unes quantes vegades fins que la teua amistat amb don Narcís va ser prou ferma perquè passés ell mateix a recollir-te per dur-te al Bataclán, a sopar als millors restaurants o a l'òpera... La marquesa sabia que et deixava en bones mans. "

Clica per a retornar al BLOC.